Bé, potser el títol escollit pel post no és el correcte però mira… m'explicaré:
A mi mirar pel·lícules, revistes, llegir textos… picantons la veritat és que m'agradava, no ho tenia per costum, però si en trobava per casualitat algun/a m'hi enganxava i m'hi podia passar una bona estoneta.
Ara però, tot ha canviat, tinc xicot, i ell és un consumidor total, té (bé tenia) desenes de pelis, textos i coneix més d'una fira eròtica. A mi al principi em feia gràcia i fins i tot em donava morbo. Però és clar, és que a vegades em sento en un segon pla. No passa setmana que ell no miri alguna pel·lícula i a mi la veritat, és que em sap greu, perquè és clar, ens veiem cada dia, i gairebé tenim relacions cada dia. I em neguiteja el fet que ell encara en tingui més ganes. Ell em diu que ho fa per agafar inspiració i tenir més idees per quan està amb mi.
Però que vol dir això? Que s'està cansant de mi? M'emprenya que es toqui mirant altres noies. Noies amb les quals jo no m'hi puc comparar ( joder, és que em superen en tot!)
Realment és necessari veure pornografia sense la parella? I a més sabent que a la nit la veuràs i que tens unes probabilitats d'un 85% d'acabar sucant…
[@more@]
